Odette Toulemonde

Ahir vaig veure per segona vegada la pel·lícula “Odette” i em va semblar igual que la primera vegada, un desastre... tret d’algunes escenes molt gracioses. El missatge que transmet ( i d’ aquí, suposo, que la tornés a veure ) però, és una altre cosa, és fantàstic i real i senzill i pràctic i natural i beneficiós i no té peròs ..... i perquè a la majoria de la gent d’ aquest món li costa tant dur-lo a terme ?

Que arribi ja el fred!!

Sembla que ja s’ ha acabat l’ estiu, si més no hi ha dies núvols, dies de pluja i, sobretot als matins i als vespres, ja no fa tanta calor... però necessito més, necessito que arribi el fred, aquest any més que mai. Estic en una època decisiva i penso molt millor amb fred, me’n surto molt millor quan fa fred.
Sembla que hauria de ser al revés, amb la calor les venes s’ haurien de dilatar i el flux sanguini hauria d’ arribar millor al cervell però us asseguro que en el meu cas no és així.
Em sap molt de greu ja que la majoria de gent propera a mi i que m’ estimo pensen tot el contrari i no el suporten però, creieu-me, necessito que arribi el fred...