Saber perdre

Em va costar saber perdre, ja era ben entrada l’ adolescència i encara sentia aquella ràbia incontrolada quan algú altre que competia, o no, amb mi, em superava en allò que desitjava. Això crec que va tenir la vessant positiva de fer que m’ esforcés molt i fos constant en els meus objectius i la vessant negativa de passar aquelles innecessàries estones de tristor i ira, amb el que potser, vist en perspectiva, ha pesat més allò positiu que allò negatiu, no ho sé.

La veritat, però, és que amb el pas dels anys he anat deixant de banda, almenys en aquest sentit, aquelles limitacions i gaudeixo cada vegada més de les coses ben fetes, de la companyonia, del sentiment d’ equip, del respecte per l’ altri i d ‘ allò que anem fent pel camí sense gairebé importar on arribarem i, sobretot, qui arribarà primer...

P.D.: He intentat i fins ara aconseguit no parlar de futbol al blog tot i ser-ne un gran aficionat però, ja que hi té relació, no em puc estar de dir que em va encantar com va perdre el Barça ahir

Paco Meralgo

En la ja habitual passejada d’ aquests darrers dies entre la feina i l’ hospital ( ja m’ ho havia comentat en Roger però ho havia oblidat ) vaig veure un restaurant que em va fer cert goig tot i l’ “horterada” del nom. Es troba a paris amb muntaner i l’ altre dia hi varem anar a dinar i, tot i que ens van embotir a la barra i l’ humor un pèl ordinari i cridaner dels cambrers, ens varen tractar bé i els ingredients eren de molt bona qualitat. Vem menjar unes pavies (tires de bacallà arrebossat ), un variat de verdures a la planxa, uns daus de ventresca de tonyina i un “pepito de ternera” realment al punt. Per veure dues canyes innecessàriament cares i acompanyant els cafès dues trufes.
Lloc a tenir en compte per picar quelcom en poca estona aquells dies que no et ve d’ uns euros.

Vins i platillos

El passat dijous i després de dos intents fallits ( ple i tancat ) varem triar com a tercera opció el restaurant que fa cantonada a Gran Via amb Bruc. La Mercè era reticent ja que el local era buit però ens hi varem arriscar. Un cambrer, "el cambrer" més aviat, això si molt atent, ens va aconsellar amb gràcia diverses opcions i ens vem decidir per unes fabetes amb pernil, un plat de cecina i un assortit de fumats, tot d' una gran qualitat. Triar el vi ja ens va ser més complicat doncs les primeres eleccions de la carta, que estrany !!, no hi eren i vem acabar deixant-nos enredar pel fins llavors fiable cambrer amb un vi que ens va sobrevalorar en tots els sentits. De postres no me’n recordo que ens partirem, no sé si per la seva qualitat o pel vi.
Si pot provar de tornar-hi quan canviïn el guarniment de certes cadires “de vaca” i quan més clientela faci que no ressoni allò que hi dius.

Llibertat individual

Feia setmanes, potser mesos, que debatia interiorment, arran d’una caiguda que va patir mon pare i de la lenta però constant i voluntària degradació de la seva qualitat de vida, sobre el que jo anomeno llibertat individual, és a dir, el dret de les persones a triar conscientment un camí “equivocat” o si més no clarament perjudicial per a elles mateixes i el paper que hi juguem les persones que les estimem. Tenia molts dubtes sobre si realment, una vegada has deixat clara la teva opinió, l’ has repetit fins el cansament, has ofert tot allò que està a les teves mans, ..., calia seguir insistint i barallar-se o assumir i deixar triar a cadascú el seu destí. Si, esperem que no, us hi heu trobat, sabreu que són molts els factors que influeixen en una decisió com aquesta. Jo quasi definitivament havia optat per la segona manera de fer però sempre amb el matís d’una “supervisió raonable”. Aquesta darrera setmana però els fets s’han precipitat i ens diuen que ha desaparegut el conscientment, amb el que es capgira tota la xerrameca anterior de manera que un que no volia obligar a res tot i saber que potser seria perjudicial per a tots es pot veure ara obligat a prendre decisions per l’altre, que no volia ser ajudat i ara es pot trobar sense poder prendre les seves pròpies decisions.

A l’ espera de nous i esperançadors esdeveniments seguirem reflexionant...