Referèndums

Potser ja no són rabiosa actualitat però em ve de gust deixar la meva reflexió. Hi estic totalment d’ acord i més que hi estaré ( prometo implicació ) quan siguin vinculants. Continuo trobant lamentable que algú pugui trobar il·legal que hom expressi la seva opinió sobre qualsevol tema. A més, el fet que no siguin vinculants no crec que els hi tregui importància ( no recordo, com s’ ha comentat, que els polítics menystinguessin el referèndum per entrar a l’ OTAN tot i no ser vinculant, si més no abans de fer-lo, perquè després ja sabem que si ). Tampoc comparteixo però l’ eufòria d’alguns organitzadors respecte la participació ja que crec que, fent-se la majoria de les consultes en localitats de caràcter si més no catalanista, hauria d’ haver estat més alta sobretot de cara a hipotètiques futures incorporacions en consultes d’ àmbit global de ciutats més grans, feus d’ espanyolistes disfressats de federalistes ò d’ immigració ( extra-intra peninsular ) voluntàriament no integrada i per tant no respectuosa amb la nostre identitat.
Em quedo, però, amb el caliu de la jornada i amb la bona sensació d’ un grapat de gent ( veig que en diuen societat civil ) sortint al carrer amb ganes de fer coses per deslligar-se d’una estaca que, quasi invisiblement però alhora ininterrompudament, cada vegada és més gran...

Cullera de boix

Dissabte passat varem anar a celebrar l’ aniversari del sogre ( i que de tant en tant posen els peus a Barcelona ) a Cullera de Boix, a la Rda. Sant Pere a tocar de plaça Urquinaona. El lloc està ben decorat, sobretot el pis de dalt i t’hi sents còmode. D’ una extensa carta de vi no va ser fins a la quarta elecció que varem encertar-ne un que tinguessin. Tot i aquest entrebanc inicial el servei fou correcte. Vaig optar per una tempura de verdures amb romesco i soja on l’ únic que no estava a l’ alçada era el romesco ( acostuma a passar ) i un filet de porc al punt que realment ho estava. De postres em vaig partir un ja habitual coulant de xocolata aquesta vegada acompanyat d’ un original gelat de cactus.
Recomanable si no es tenen gaires pretensions.

Ja tinc Internet

Ei! Com anem?
Ja tinc nova llar, m’ hi trobo bé, estic gaudint del tercer dia de vacances consecutiu i per fi : Ja torno a tenir Internet !!!. No tot ha estat, però, de color de rosa. Havia sentit a dir que els trasllats eren proves de foc i realment ho hem comprovat, han estat unes setmanes de nervis a flor de pell i constants discussions fruit de les inacabables decisions que s’ha de prendre en un reduït espai de temps. Cada dia em feia llargues llistes amb coses a fer i anava tatxant allò que finalitzàvem però el dia següent la majoria de coses continuaven allà... n’hi ha que encara hi són però en un nombre “normal” ( tampoc voldria gaires dies amb la llista buida...)
Crec que ha valgut la pena, que hom ha de fer allò que creu que ha de fer i, a més, gaudir mentre ho fa ( juro que ho intento, però a vegades...)
Gràcies a l’ “eficiència” dels amics d’ Ono ( els altres encara m’ho pintaven pitjor! ) també he sabut que tinc addicció a Internet, portàvem dues setmanes sense i han estat moltes les vegades que l’ he “necessitat”. Tot i que puc fer-la servir a la feina no m’hi acabo de sentir còmode. He trobat a faltar llegir els diaris, mirar els bancs, seguir el correu personal, trobar vídeos freakies i, sobretot, tenir “bloctícies” de les meves dues amigues bloggeres !! ( ja torno a ser aquí i prometo donar guerra...)

PD: Agrïments : Mama, Maria, Joan, Joan Maria, Sandra, Carme