Canvis

Crec que ens anirà bé. Estem en el tràngol de canviar de pis i si tot surt com esperem començarem l’ any en un nou espai que esperem ens porti les energies positives o el bon karma necessaris per consolidar els fonaments de la nostra família. Hem d’aconseguir fer fora de les nostres vides les pors innecessàries, els orgulls excessius, els valors adquirits sense reflexionar i tot allò que ens frena el creixement conjunt. Alhora, mirarem de deixar entrar frescor, sensibilitat, molt d’ amor i la paciència que faci falta. Que tinguem sort...

Infinita llàstima

Com pot haver-hi gent amb tan poca autoestima, amb tan poca dignitat, amb tanta manca de respecte cap altri, amb tan poca seguretat en si mateixa i amb una visió tan atemorida i allunyada de la realitat.
Em direu són joves, ho tenen tot per fer, la vida els hi ha girat l’ esquena, no tenen recursos, no han tingut una bona educació, a ells també els han tractat malament, ...
Doncs no, són gerents d’ empresa, tota la vida ho han estat, ja ho tenen tot fet a la vida, tothom els dona la raó, cobren cinc xifres al mes,...
I no s’ adonen de la buidor que els va consumint i que anirà consumint a tots aquells a qui l’ han transmesa fins a la fi dels seus dies.

Costum o amorfisme

De tan en tan hi ha fets que em fan adonar de que sóc massa “costumista”. La setmana passada vaig haver de fer fisioteràpia i vaig pensar que al migdia seria ideal per allò de no perdre hores després de la feina. No va anar bé, ni la re-habilitació ( potser en parlarem ) ni l’ horari. No fa pas tan que vaig canviar de feina, fet que em va permetre anar a dinar a casa però m’ hi he acostumat de tal manera que el fet de no fer-ho durant quatre dies em va fer sentir realment més cansat i em va alterar un pèl l’ humor. Això em passa diàriament amb moltes més coses, mirar l’ ordinador “x” temps, dormir “x” hores, mirar la tele “x” minuts, etc... i descarto moltes possibles noves sensacions/activitats amb un auto complaent : “és que no tinc temps”. Esperem que comenci a escalar posicions un esperançador : “si vull, puc”.

Vinatxo

Habitualment realitzem les 2h. aprox. de camí que hi ha entre Barcelona i Poboleda, i darrerament aprofitem sovint l' horari en que ho fem per fer una paradeta a Reus que amenitzi el viatge i ens doni de sopar. L' altre dia fou la quarta vegada que anàvem al Vinatxo, un restaurant de tapes agradable i on sempre ens tracten molt bé. És un local petit i quasi sempre atapeït però val la pena deixar-s'hi caure. Tenen una bona carta de tapes-plats, la majoria originals i recomanables, així com una bona, però curta, carta de vins ( a copes practicament nul·la ). Jo en destacaria el bonítol amb ceba, l' esbergínia amb botifarra, el pop amb all i oli, l' escalivada amb formatge de cabra i els xoricets.