Odette Toulemonde

Ahir vaig veure per segona vegada la pel·lícula “Odette” i em va semblar igual que la primera vegada, un desastre... tret d’algunes escenes molt gracioses. El missatge que transmet ( i d’ aquí, suposo, que la tornés a veure ) però, és una altre cosa, és fantàstic i real i senzill i pràctic i natural i beneficiós i no té peròs ..... i perquè a la majoria de la gent d’ aquest món li costa tant dur-lo a terme ?

Que arribi ja el fred!!

Sembla que ja s’ ha acabat l’ estiu, si més no hi ha dies núvols, dies de pluja i, sobretot als matins i als vespres, ja no fa tanta calor... però necessito més, necessito que arribi el fred, aquest any més que mai. Estic en una època decisiva i penso molt millor amb fred, me’n surto molt millor quan fa fred.
Sembla que hauria de ser al revés, amb la calor les venes s’ haurien de dilatar i el flux sanguini hauria d’ arribar millor al cervell però us asseguro que en el meu cas no és així.
Em sap molt de greu ja que la majoria de gent propera a mi i que m’ estimo pensen tot el contrari i no el suporten però, creieu-me, necessito que arribi el fred...

Can Dolç

Per acabar un cap de setmana fantàstic, un bon àpat. Qui no s’hi apunta? Això vem fer el cap de setmana de celebració d’ aniversaris de l’ Ivan i la Marta i ho férem a Sant Feliu de Boada. Gran casa típica de poble, enorme, però amb estances interiors no massa àmplies i potser un pèl massa aprofitades, però ja se sap... La carta força complerta, cuina catalana de tota la vida amb tocs de mitja modernitat no pas exagerats, pica-pica de rigor i ambient familiar i agradable tot i el meu“baixon” típic del darrer dia de la setmana. Em vaig decidir per una esqueixada i unes costelles de xai ( clàssic direu, si, però infalible ) i no em vaig equivocar. L’ herència dels dies anteriors feu que no m’ atrevís amb els postres, molt ben presentats i gens austers. El vi de la casa no mereixia comentari tot i que cal dir que no és habitual en llocs d’ aquestes característiques trobar-lo al preu que correspon. El cafè era força bo.
Si mai em perdo per la Costa Brava, m’ entra la gana i en recordo el camí-ruta-laberint que vem fer per arribar-hi, potser em trobareu.

La Fusteria

La Pobla de Segur, 22 de maig 2010.Hauríem de ser a Madrid, potser per compensar-ho som al Pallars Jussà. Hem fracassat en el nostre intent de trobar un lloc idoni per sopar un dissabte al vespre en mig d’un cap de setmana rural i esportiu a Casa Pereforn. Crèiem que Tremp seria una oferta interessant però ens ha decebut, res, res de res... Així que hem tornat cap a la Pobla on ens resignarem a sopar en un bar - pizzeria que ens han aconsellat, però una vegada més la nostre intuïció s’ equivoca i resulta ser un encert. Un gran bar – pizzeria. (El Bayern sembla que resisteix). Ens diu la cambrera que els plats són abundants i decidim compartir una amanida i una pizza, la primera molt complerta i amb bona combinació d’ ingredients i la segona, (quina ràbia fa en Mourinho!), primeta, torradeta pels costats i molt gustosa. Ho hem regat tot amb cervesa i hem quedat tips i satisfets. (Felicitats Eto’o !!! grans sensacions Pep...) Ho rematem, per no variar, amb un cafè amb gel i tornem a la calma de cal nét del apotecari.

Bembì, modern-indian-culinary-experience

El vaig veure passant camí de casa, és al just costat de la Nuri, i el vaig apuntar a la llista de futurs descobriments. I com la llista no és molt llarga, o si, però ens la polim ràpidament, no trigàrem gaire a anar-hi. Hi vem anar a sopar tot i que, a posteriori, per les característiques del menjar i fins i tot la quantitat, potser hagués estat més encertat un dinar. La decoració força acollidora i “transportant” a ambients hindús ( què sabràs tu !! ) o això em va semblar. La veritat és que hi vam coincidir amb força gent de raça hindú i sempre m’ ha semblat bon senyal que en un restaurant que ofereix cuina d’ una determinada area geogràfica sigui freqüentat per gent d’ aquella zona, no sé...
Vem quedar servits amb el variat i en ocasions picant menú degustació, on destacaven la tikka de pollastre tandoori i les gambes a l' estil Kerala, tot remullat amb un bon Cingles.
Quant hi tornem serà l’ hora de sortir del menú degustació i aprofundir en la generosa carta, ja us ho explicaré...